lectures de la missa del diumenge XI de durant l'any 12 juny 2016

DIUMENGE XI DE DURANT L'ANY

«la teva fe t’ha salvat. Ves-te’n en pau»

Lectura del segon llibre de Samuel

En aquells dies, Natan digué a David:
«Això diu el Senyor, Déu d’Israel: Jo t’he ungit rei d’Israel, i t’he salvat de les mans de Saül. He posat als teus braços la filla del teu senyor i les seves dones, t’he donat el poble d’Israel i de Judà i, si tot això fos poc, encara estava disposat a afegir-hi altres favors. ¿Per què, doncs, has menyspreat el Senyor cometent això que és malvist per ell? Has fet matar Uries, l’hitita; has pres per esposa la seva dona, i a ell l’has fet matar amb l’espasa dels ammonites. Per això, ja que tu m’has menyspreat prenent per esposa la dona d’Uries, l’hitita, l’espasa no s’apartarà mai més de casa teva.» David digué a Natan: «He pecat contra el Senyor.» Natan li respongué: «Està bé: el Senyor passa per alt el teu pecat; no moriràs.»

2Sa 12,7-10.13

Salm Responsorial

R. Senyor, m’heu perdonat la culpa comesa.

Feliç el qui ha estat absolt de la falta
i ha vist sepultat el seu pecat.
Feliç l’home a qui el Senyor
no té en compte la culpa,
qui dintre seu ja no manté l’engany. R

M’he decidit a reconèixer la falta,
no us he amagat més el meu pecat.

Tan bon punt m’ho he proposat,
Senyor, m’heu perdonat la culpa comesa. R

En vós he trobat el meu recer,
vós em guardeu del perill.
Tothom celebra al voltant meu
el goig de veure’m lliure. R

Alegreu-vos, justos, celebreu el Senyor;
homes rectes, aclameu-lo. R

Sl 31,1-2.5.7.11 (R. 5c)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia
Germans, sabeu que ningú no pot ser just perquè hagi complert les obres que mana la Llei, sinó només perquè ha cregut en Jesucrist. Per això nosaltres, jueus, hem cregut en Jesucrist, perquè ens faci justos, no el compliment de les obres de la Llei, sinó el fet d’haver cregut en Crist, ja que Déu no hauria pogut absoldre ni un sol home, si calia haver complert les obres que mana la Llei. Jo, per obra de la Llei, vaig morir pel que fa a la Llei, a fi de viure per a Déu.
Estic clavat a la creu juntament amb Crist.
La vida que ara visc, ja no és la meva; és Crist que viu en mi. La vida que ara visc en aquesta carn, la visc gràcies a la fe en el Fill de Déu, que m’ha estimat i s’ha entregat ell mateix per mi.
No vull refusar la gràcia de Déu: Si algú pogués ser just per obra de la Llei, Crist hauria mort inútilment.

Ga 2,16.19-21

Lectura de l’evangeli segons sant Luch

En aquell temps, un fariseu invità Jesús a menjar amb ell. Jesús, doncs, anà a casa del fariseu i es posà a taula.
Hi havia al poble una dona que portava una vida pecadora. Quan sabé que Jesús era a taula a casa del fariseu, hi anà amb un gerret d’alabastre ple de perfum, i es quedà enrere plorant als peus de Jesús. Amb les llàgrimes començà de mullar-li els peus, i els hi eixugava amb els cabells; després li besava els peus i els hi ungia amb perfum.
El fariseu que havia convidat Jesús, en veure això, pensà: «Aquesta dona que el toca és una pecadora. Si ell fos profeta, sabria qui és i quina vida porta.»
Jesús li digué: «Simó, t’he de dir una cosa.» Ell li contestà: «Mestre, digueu.» Jesús continuà: «Dos homes devien diners a un prestador: l’un li devia cinc-centes monedes de plata, i l’altre, cinquanta. Cap d’ells no tenia res per pagar, i el prestador els perdonà el deute. ¿Quin d’aquests et sembla que l’estimarà més?» Simó li respongué: «Jo diria que aquell a qui ha perdonat el deute més gran.» Jesús li diu: «És així mateix.»
Llavors Jesús es girà cap a la dona i digué a Simó: «¿Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m’has donat aigua per rentar-me els peus, però ella me’ls ha rentat amb les llàgrimes i me’ls ha eixugat amb els cabells; tu no m’has rebut amb un bes, però ella, d’ençà que he entrat, no para de besar-me els peus; tu no m’has ungit el cap, però ella m’ha ungit els peus amb perfum. Per això et dic: Has vist que aquesta dona estima molt i és que eren molts els pecats que li han estat perdonats, però quan no hi ha tant a perdonar, no hi ha tant amor.»
Després digué a la dona: «Els teus pecats et són perdonats.»
Els altres que eren a taula començaren a pensar: «¿Qui és aquest, que fins i tot perdona els pecats?»
Digué encara a la dona: «La teva fe t’ha salvat. Ves-te’n en pau.»
[Després d’això Jesús passava per cada vila i per cada poble, predicant i anunciant la bona nova del regne de Déu. Anaven amb ell els dotze i algunes dones que havien tingut malalties i esperits malignes i s’havien posat bé. Maria, coneguda amb el nom de Magdalena, de la qual havien sortit set dimonis„ Joana, la dona de Cuzà, administrador d’Herodes, Susanna i moltes altres, que el mantenien amb els seus béns.]

Lc 7,36-8,3

"Visc jo, però és Crist qui viu en mi "

Tot i conèixer que era la muller d’Uries, David va jeure amb Betsabé i tramà la mort d’Uries en combat (2Sa 11). L’intent de crim perfecte no enganya Déu: Has menyspreat el Senyor!
Tot i això el Senyor, que ungí David rei d’Israel, es mostra fidel i disposat a afegir-hi altres favors, d’entre els quals cal destacar el seu perdó.
El Senyor passa per alt el teu pecat.
Pau predica que la fe en el perdó misericordiós de Déu és l’única via de salvació. Ningú no pot ser just per complir les obres que mana la Llei, sinó només perquè ha cregut en Jesucrist.
L’argument clàssic per impulsar a complir la Llei s’ha tornat en contra (Dt 27,26): «Maleït el qui no observi totes les prescripcions de la Llei» (totes i sempre!). Però el fet és que ningú observa totes les prescripcions de la Llei: llavors resulta que tothom resta abocat a la maledicció!
Crist és l’únic que salva. La fe i el baptisme són la connexió que ens incorpora a Crist. Les obres d’amor són el certificat de la bona connexió.
El menjar emmarca el diàleg entre un fariseu i Jesús, introduït per l’entrada en escena d’una dona pecadora. El que per al fariseu és contacte que fa impur, per a Jesús és acolliment misericordiós.
El fariseu pensà: Si fos profeta, sabria que aquesta dona és pecadora. Jesús sí ho sap, però situa la qüestió a un altre nivell.
Sota sospita, més encara que la dona pecadora, hi és posat Jesús en qui es fixa Simó. Ja a la perícopa anterior Jesús s’havia presentat com a amic de publicans i pecadors.
Aquesta dona estima molt: els gestos d’amor no són causa sinó senyal del perdó rebut. Jesús no la perdona perquè prèviament ella ha estimat molt, sinó que el senyal de què se li ha perdonat molt (i ella n’és conscient) és que expressa l’agraïment amb gestos; acomplint-se la dita de què estima més aquell a qui se li ha perdonat més.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi